Vuelva usted mañana, o era una setmana

Si vull complir amb això de tenir el blog més o menys actualitzat, crec que ja va tocant comentar alguna coseta. Aquí avui les temperatures han baixat i nosaltres ens hem quedat sense oli per la calefacció a casa, això de l’oli és la primera vegada que ho veig, però sembla ser que és la calefacció més típica aquí a Irlanda, així doncs avui toca tirar de llar de foc i intentar sortir el menys possible del menjador per no quedar-te congelat.
La meva idea avui no és escriure sobre els sistemes de calefacció irlandesos, una cosa que m’ha xocat una mica més que això de l’oli i la calefacció és la unitat màgica de temps de “a week”. De moment no he hagut de fer gaires tràmits burocràtics, de fet només dos i en ambdós em van dir exactament el mateix: “ho rebràs a casa en una setmana”.
Si a casa nostra és famós el “vuelva usted mañana”, avui en dia segurament més per l’article que per la realitat perquè 150 anys després han canviat una mica les coses, a Irlanda crec que podrien fer també gairebé un lema del “you will have it in a week” (tampoc sé si és així exactament com es diu però per fer-nos una idea).
A Irlanda per poder treballar, i si ets estranger per a gairebé tota la burocràcia, necessites el PPS number, que és com un número de la seguretat social. Quan vaig anar a fer-me’l no em van demanar gairebé res, només una factura amb l’adreça del lloc de residència i una carta del propietari o propietària indicant que jo vivia allà, aquesta carta en realitat me la va fer la meva companya de pis i no hi constaven ni els DNI’s, vamos que la podria haver fet jo i que el tràmit no és molt difícil.
Per poder obrir-me un compte corrent necessitava el PPS, així que m’havia d’esperar la famosa setmana. Però la meva sorpresa va ser quan una setmana després em presento al banc amb tota la documentació, els diners... i em fan omplir un formulari i diuen que tot està llest, que en una setmana rebré a casa el meu pin i numero de compte i podré fer-la servir.
Us puc assegurar que Irlanda tenen Internet, i molt ràpid, aquest post és una proba, no? Així doncs com és que no poden fer cap gestió al moment? La gran diferència que veig amb la burocràcia a Barcelona és que si bé triguen menys a fer les gestions, són molt més difícils i necessites molts més passos per arribar a aconseguir el que vols (potser en el banc no és tant clar). Aquí de moment sempre han complert amb el seu compromís de la setmana i per cap gestió he estat més de mitja hora. La gran pregunta és que preferim, poder fer-ho en un dia però que acabis histèric de fer cues i preguntant a tots els mostradors que trobes o trigar potser una mica més però que al cap a la fi et suposa menys mals de cap?
Doncs el que deia: Vuelva usted mañana o era una setmana, ara ja no ho sé.

Km. 0

A mode de introducció.

Quan fa uns dies vaig arribar a Irlanda no tenia ni la més remota idea d’on anava ni que havia de fer. Només sabia que arribava a una nova ciutat, Galway, a l’oest de l’illa, de la que tenia quatre escasses referències, ah! i també sabia que parlaven un idioma que jo havia estat estudiant durant anys però que tot i així amb prou feines em faig entendre i entenc quatre coses.
La idea de fer un blog sempre havia estat pel cap, ja abans de venir a Irlanda, però la veritat mai m’havia convençut, m’agrada més llegir-los, finalment m’he convençut a tirar-la endavant. Encara no sé ben bé cap a on anirà però en un principi la meva idea és acostar Catalunya, el país en el que he viscut el que porto de vida, i Irlanda, el país que m’acollirà durant els propers mesos, encara no sé quants.
Per començar crec que pot ser interessant començar per explicar quina és aquesta ciutat. Galway té uns 70.000 habitants, segons l’últim cens, és per tant una ciutat relativament petita però tot i això està entre les 5 més importants de Irlanda, l’extensió del que és el centre propiament és també petit però el fet de que gairebé no hi hagi blocs de pisos i que siguin tot cases unifamiliars fa que l’extensió dels suburbis sigui bastant gran. Pel que fa a la població és molt jove, el fet de que hi hagi dues universitats ajuda, però no és l’únic motiu ja que em penso que la gran quantitat de pubs i discoteques ha acostat també molts joves a la cerca de una ciutat desenfadada i activa a la nit. Hi ha a més una gran quantitat de gent de fora del país, sobretot espanyols, italians, polacs i catalans, però també gent de fora d’Europa.
La ciutat està a la costa oest i travessada per un gran riu (Galway river, no és una traducció cutre, és el seu nom) i diversos canals, on a les seves ribes es poden veure alguns antics molins restaurats i d’altres no tant restaurats. La platja sembla que mai s’acaba, jo vaig estar caminant vora 45 minuts i encara quedava més per davant. A prop hi ha a més diversos llocs de certa importància turística que suposo que amb el temps aniré visitant, com uns penya-segats (Cliffs of Moher) o les illes Aran.
La seva activitat política és per a mi encara força desconeguda ja que estic encara buscant alguna informació, però sembla que el que més pots trobar són associacions de tipus cultural i ONG’s. Ara la ciutat està governada pels laboristes però la veritat és que encara no puc jutjar gaire en aquest aspecte, ja que de moment l’apoliticisme regna en el meu entorn i el poc que sé m’he anat enterant jo.
Pel que fa a la seva història, em sembla que primer hauré de començar per aprendre una mica més de la història de Irlanda, però hi ha algunes coses que són curioses com que Cristòfol Colom va passar per aquí abans d’un dels seus viatges a Amèrica, hi ha fins i tot un monument, o també que va ser una de les últimes ciutats que Cromwell va conquerir de Irlanda, després de més mig any de siti, ells presumeixen d’això però suposo que ser de les ciutats que estan més lluny d’Anglaterra també va ajudar...
Bé això són quatre pinzellades introductòries, la intenció és que aquest blog serveixi per poder-ne desenvolupar aquestes i altres que vagin sorgint amb el temps. Espero que sigui d’alguna utilitat i si no almenys em servirà per practicar la meva escriptura, que per a ser un historiador és encara massa fluixa, tot i que això ho podria haver aprés abans de començar a publicar a internet, no?