Vote No!

Últimament he deixat bastant de banda el blog, en part per falta de temps i de tant en tant per vagància, però també s’hi val fer el dropo, no? Després d’aquest post tornaré a estar segurament uns quants dies desaparegut, però a partir de la segona setmana de juny intentaré tornar a tenir una mica periodicitat.

Però deixant les justificacions, avui toca una mica d’actualitat irlandesa, tot i que tampoc semblen excessivament preocupats i això que el proper 12 juny voten en referèndum el Tractat de Lisboa, l’hereu de la nostra estimada Constitució Europea després que la tombessin a França i Holanda.

I per què semblen poc preocupats? Doncs, deixant de banda els diferents cartells de Vote Yes i Vote No que puguis que trobar pel carrer, l’ambient està encara més apagat del que vam viure nosaltres durant el referèndum de la Constitució Europea. Gairebé ningú en parla, cosa que tampoc m’hauria d’estranyar gaire, però és que ni els diaris en parlen, el que és encara més xocant, és que per saber el posicionament d’alguns dels partits parlamentaris has de rebuscar en la seva pàgina web, com si amaguessin que voten que sí (són els que més ho amaguen).

Tots els partits parlamentaris, exceptuant el Sinn Féin, demanen el vot pel sí, tot i que com comentava per exemple els Verds o els Laboristes sembla que se n’amaguin. En aquestes esferes el debat no és el que a mi més m’interessa, això ho dic perquè aquí a Irlanda la campanya pel sí o el no s’ha enfocat molt més en el sentit de no perdre una suposada sobirania i arrels irlandeses que no pas en el que de veritat suposa aquest tractat.

De fet, si Irlanda es l’únic país que vota el Tractat és per què la seva constitució impedeix cedir poders sense una consulta prèvia a la població, per exemple van ser també els únics en votar el Tractat de Niça, que van votar dos cops perquè el primer va sortir que no, toma ya!

És per això que els sí es defensa amb la boca petita. Així doncs, els únics que plantegen les retallades de drets per la classe treballadora, la liberalització o la falta d’una política ecològica són el Sinn Féin, tot i que donen més ímpetu als arguments sobiranistes, i la campanya portada per moviments socials, associacions i petits partits polítics.

Però les campanyes pel no que més pressupost tenen són per exemple algunes associacions catòliques que diuen que el Tracta posa en perill la família, sí aquí també n’hi ha de pirats d’aquests. També per exemple estan els nostres amics ultraliberals “No al Tracta de Lisboa, No més impostos” però si és el segon país del Unió Europea que menys impostos directes es paguen!

Com podeu veure no ens tenen res a envejar. Aquesta situació em recorda molt a la viscuda a Catalunya fa tres anys, els arguments que es poden veure i sentir tant per una banda com per l’altra dels principals partits són nefastos, la desinformació general és absoluta i tot està com amaga,t com si el proper 12 de juny no fessin res, que són els únics que poden dir que no!

I per què veieu la qualitat de la campanya aquests són els cartells de les joventuts del Fine Gael, un dels socis de govern.

Primer de Maig, res a celebrar? Això s'han cregut

Avui és el Primer de Maig (almenys mentre escric aquestes línies), aquest dia ,que tot i que a Irlanda sigui pràcticament ignorat, a mi no se m’oblida. Avui potser li toca una mica el rebre al país que tantes alabances s’havia emportat fins ara en aquest blog. Per començar aquí el dia 1 de maig no és festa, deu ser l’únic país juntament amb EUA que això passa, el dia festiu és el primer dilluns de maig. Això ha portat a que el dia sigui pràcticament oblidat i en general no se sap el que es celebra el dia d’avui. M’ha xocat com pot arribar de ser de determinant el fet de saber que no treballarem un dia a l’any, per recordar que hi ha una cosa que es diu classe obrera i que potser en formem part. A Irlanda ja no hi ha ni el dia per parar-se a reflexionar-ho, això sí et dono el dilluns següent perquè no diguis que no tens dies de festa.

Deixant la petita decepció, avui crec que toca dedicar el post a dinar unes pinzellades sobre la legislació laboral que ara m’afecta. Òbviament encara no tinc ni punyetera idea, però crec que em puc atrevir a parlar d’alguns punts bàsics.

No sabia si començar o acabar amb una de les parts que suposo que interessaran més, és a dir el Salari Mínim Interprofessional (Minimum Wage). Però finalment serà la primera, el mínim que en teoria t’haurien de pagar a Irlanda són 8’65 euros l’hora (amb la jornada laboral de l’Estat Espanyol serien uns 1385 euros) pràcticament nets perquè el salari mínim no paga gairebé impostos, amb totes les conseqüències que això pot tenir com pagar per anar al metge o pagar més impostos indirectes. Tot i aquestes últimes apreciacions us puc garantir que la vida amb aquest sou és bastant més còmoda que amb els 600 de mínim que tothom coneix. Així que a posar-se les piles.

A posar-se les piles però sense baixar la guàrdia. Per què, com ara espero que veieu, aquí crec que la legislació laboral és, en general, bastant més liberal que l’espanyola i encara ens voldran canviar gat per llebre. Ara recordo algú que durant molts anys em va dir que la legislació laboral de l’Estat Espanyol era de les millors d’Europa sense mirar l’SMI, potser tenia part de raó com ara veurem, però això no vol dir que ja en tinguem prou.

Per començar, abans ja he comentat que tocava si tenies un refredat, no haver-te passat de despeses i tenir uns 60 euros preparats, però en realitat la culpa és nostra per no haver contractat una meravellosa assegurança. Aquesta és una de les perles però n’hi ha més, una altre part destacable és que la jornada laboral és de 48 hores, tot i que ja em sembla bèstia el que més m’ha sorprès ha estat que no ha sigut fins l’any 2000, el 1998 la jornada era de 60 hores i el 1999 de 55. Realment a Irlanda queda molta més feina per fer.

Aquest és un país de contrastos, com ja he dit altres vegades, perquè una altre és que a la vegada que potencien els estudis amb molt bones beques (fins i tot una espècie de beques salari) l’edat mínima per treballar és els 14 anys, però s’ha d’anotar que amb bastants limitacions. Potser no és la contradicció més important però ja tinc una curiositat més per investigar.

En quant els contractes bàsicament n’hi ha dos, el Contract of Service quan ets contractat directament per l’empresa en la que treballes i el Contract for Service, on ets contractat per una agència. Aquí, el que em va cridar l’atenció va ser que les Agències de Contractació (ETT) estan legislades des de 1971, molt abans que la llei espanyola sobre les ETT’s que és de 1997. Però aquesta és bona, no? Bé crec que també vol dir que als nostres amics de la burgesia se’ls hi va acudir molt abans aquest lucratiu negoci.

En realitat hi hauria moltes més coses a explicar però em sembla que això ja comença a fer-se llarg i tampoc cal posar-se pesat. Tot i que si algú vol saber-ne més, accepto preguntes, que probablement no pugui respondre sense llegir-me un document molt divertit i amè que he trobat. Però doneu-me uns dies i ja estarà llest.

Tot i que em quedi amb les ganes, seguint amb la política d’aquest blog no posaré valoracions més o menys profundes o serioses, no penso fer cap manifest. Però no em penso estar de felicitar a tota la Classe Treballadora i de animar a tothom a continuar amb la lluita a tot arreu per millorar les condicions de treball, siguis del país que siguis i treballis al país que treballis.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA,

VISCA EL PRIMER DE MAIG