Maikel

Aquest és un video que van gravar uns col·legues que corrien per aquí, algú que altre encara queda, i una promesa és una promesa...
Tingueu en comte que aquesta sera la cançó de l'estiu!!

Vigila, van contradirecció, o no?

A Irlanda, per si no ho sabíeu, tenen l’estrany costum de conduir per l’esquerra. De fet, això de conduir en direcció contraria ho fan a una quarta part del món. Per casualitats de la vida, és més o menys l’extensió que tenia l’Imperi Britànic en els seus millors dies.
Es podria dir doncs que els països que van tenir la influència britànica més directa són els que condueixen per l’esquerra. Aquesta explicació no és però exacte, per exemple a Japó també es condueix per l’esquerra i no sembla que tingui cap relació directa amb influències de l’Imperi Britànic, si una cosa va distingir els japonesos va ser que van anar al seu aire fins després de la II Guerra Mundial.
Això que quan arribes a aquests països pot semblar que ho fan per tocar la moral, la típica frase que tots hem dit o sentit de que als anglesos els hi agrada portar la contrària, té en realitat la seva explicació.
En principi, sembla ser que l’origen estaria en l’Època Medieval. Els viatgers que anaven a cavall anaven sempre per l’esquerra, ja que era més fàcil per poder defensar-se i treure l’espasa amb la mà dreta i quedant ja totalment encarats al suposat “enemic”.
Aquesta tendència va canviar als Estats Units al segle XVIII, on els conductors dels carros seien als cavalls de l’esquerra per poder agafar el fuet amb la dreta, conduint així tenien molta més visibilitat conduint per l’altre cantó, així va començar a canviar la tendència. En canvi a Anglaterra que els carros eren molt més petits el conductor seia a la càrrega, però continuava seient a la dreta per arribar més fàcilment amb el fuet a la resta de cavalls i evitar enredar-se amb la càrrega. Hi ha altres explicacions més llegendàries però aquesta sembla la més creïble.
El més divertit de tot és que la transició de l’esquerra a la dreta va ser lenta i no és fins els segles XIX i XX que es van tancant les coses, jo que pensava que era de tota la vida. La curiositat del dia és que l’Estat Espanyol va treure la llei per unificar la conducció per la dreta el 1924, a Barcelona ja es feia, però fins llavors es veu que Madrid conduïa per l’esquerra, eps! que no parlo de política (almenys això diuen les fonts que he mirat però a Internet ja se sap).
Si algun dia teniu l’oportunitat de provar de conduir per l’esquerra, i que sigui legal, no la deixeu escapar, pot arribar a ser molt divertit recordar com et senties quan començaves a conduir, però aquesta vegada us asseguro que aprens abans.
Web 1
Web 2

No means No

Ja han passat uns dies des del 12 de juny que es va fer el referèndum sobre el Tractat de Lisboa i encara cueja. La bufetada que s’han endut a Brussel·les no ha estat petita, el Tractat ha de ser ratificat pels 27 i l’únic país que no ho ha passat per un simple tràmit parlamentari, va i diu que No.

Es maneguen moltes possibles solucions que ja haureu llegit als diaris, si us ho heu mirat per sobre, però ara per ara la cosa està difícil, per que si els primers dies la que més força tenia era la de repetir la votació, ara que han segut a pensar un moment, veuen que no tenen excusa per fer-ho. La participació d’un 53% de l’electorat és fins i tot alta, si pensem que és una consulta sobre Europa.

Ara per ara, només cal esperar alguna barbaritat del nostre amic Sarkozy, suposo que això de que 800.000 persones aturin Europa quan ell està de “presi” no s’ho ha pres molt bé. Sense comentaris davant aquest possible argument, encara no han entès molt bé les regles del joc, això que són les seves. Com preguntava un periodista a una representant de la UE: “Quantes vegades canviareu d’estratègia, per aconseguir el vostre objectiu?”

Encara que sembli estrany, crec que el No ha guanyat molta força sobretot quan van ser conscients que eren els únics que tenien la possibilitat de dir que No. Probablement, si hi hagués més consultes a la resta d’Europa el resultat hauria estat prou diferent, una espècie de sentiment de responsabilitat.

En definitiva, la propietat privada encara existeix, hem d’anar a treballar cada dia... Per a que us feu una idea, som a la revetlla del Solstici d’Estiu a 14 graus, plovent, amb aire... Irlanda continua sent la mateixa, amb les seves coses bones i amb les que no ho són tant. Però que recordin que: No means No, que diuen per aquí.