El país de les aixetes obertes

Si hi ha una cosa que em posa nerviós es veure aixetes obertes, de fet després dels últims estius crec que la majoria de nosaltres ens passa. Doncs si hi ha una cosa fàcil de trobar-se per aquestes contrades són aixetes que no tanquen bé o directament obertes.

Aquesta “poca cultura de l’aigua” és si més no comprensible, bàsicament per dos motius. Per una banda, com tothom ja deu saber, no és aquest un país on es trobi a faltar la pluja, personalment crec que plou massa i tot però llavors no seria Irlanda. Per altra banda, i pot ser el que més pesa, no hi ha impost domèstic de l’aigua, en definitiva que a casa és gratis.
Llavors em va venir la gran pregunta, qui paga l’aigua? “La Guiness” em van dir, sonava bé, amb l’aigua que deuen gastar... i en realitat tampoc és cap mentida, només paguen el impost de l’aigua (0,96€ metre cúbic) les empreses, escoles, hospitals... Sovint escoltes això de que amb la quantitat que tenen és normal, però i portar-la fins a casa en condicions? Això no és gratis.
Sona estrany no?, és l’únic país de la UE que no paga. La cosa bé de lluny l’any 77 es va abolir el impost, després l’any 1983 traspassen el marron de decidir i el 1994 l’ajuntament de Dublín s’ho va pensar i ja es va liar. Fins el 1997 hi va haver protestes quan el Govern va decidir abolir la taxa domèstica definitivament a tota la nació.
La veritat és que, tot i que Irlanda passarà a tenir una certa importància estratègica a Europa pel tema de l’aigua, els números no ajuden. La UE ja ha cridat alguna vegada l’atenció Irlanda pel tema de l’aigua, la mitjana de consum d’aigua prou alta (però més baixa que l’espanyola) i a més el tractament que se’n fa és molt dolent degut a les poques inversions que s’han fet. Per exemple ara a Galway hi ha més obres que a Barcelona, estan canviant tot el sistema, perquè l’aigua té plom de tant vell que és.
La veritat és que no tinc gaire idea sobre el tema i per aquest motiu no gosaria dir que el més normal és que paguessin, òbviament hauria de ser segons consums i rendes. Com a mínim s’hauria de fer més pedagogia. I que consti que casa encara queda molt per fer, sobretot pensant que almenys aquí hi ha el recurs per poder-lo malgastar.
Aquí us passo alguns enllaços on explica com funciona i un altre que explica perquè s’hauria de pagar:
- Abolition of domestic charges water in Ireland
- Water suplition and sanitition in Ireland
- Taxation in the Republic of Ireland

Trick or Treat

Quina va ser la meva sorpresa fa unes setmanes quan la gent em va començar a preguntar que faria per Halloween, “i quan és?” aquesta va ser la meva primera resposta, perdoneu la meva incultura però mai m’havia atret especialment aquesta festa i no sabia ni que era el mateix dia que les castanyes i els panellets. Suposo que la pudor a yanqui encara feia que mirés aquesta festa amb més ràbia.
“Però com és que aquí tothom estigui planificant la disfressa a tres setmanes vista, comprant complements per internet i gairebé obligant-me a fer el que jo no feia ni per carnestoltes?” em preguntava jo. Doncs resulta que aquesta festa no té el seu origen als EEUU sinó que és d’origen celta. Una altra discussió serà perquè a Barcelona cada dia trobem més gent que ho celebra, aquí si que suposo que la culpa la té l’extensió del mode de vida yanqui per tot el món.
Doncs sí, els celtes celebraven el Samhein, celebraven el final de l’estiu i l’any nou quan havien acabat totes les collites. Tradicionalment decoraven les cases amb osos i amb objectes més aviat desagradables per espantar els esperits. Més tard el Papa Gregori III (s. VIII), segurament amb la santa mania de tapar festes paganes amb altres catòliques, va passar el “All Hallows’ even” (Dia de Tots els Sants) al 1 de novembre, d’aquí el nom Halloween.
Tot i que la forma que té avui la festa ja és una fusió de diferents tradicions i costums de diferents llocs, està clar que Irlanda és una de les festes més importants de l’any, van ser els emigrants irlandesos els que van portar la festa a l’altre continent. Però la prova més clara és que ni les escoles obren en tota la setmana, això és el que personalment més em va molestar, us puc assegurar que els nens no són gens simpàtics demanant xocolates calentes.