Passades les setmanetes de cultura, amb exposicions, concerts, obres de teatre o parades, com ja vaig advertir a l’anterior post, arriba el vici i la corrupció. Després de veure passar per la ciutat antigues estrelles dels 80 com Blondie i de més noves com The Dandy Warhols, cosa que va servir a Galway per recollir uns quants milions d’euros, vint i quatre deia ahir la premsa. Ara toca recollir diners de una forma menys eufemística, és a dir els turistes aquesta setmana no arriben a la ciutat a cultivar-se i de pas deixen uns calerons, si no que directament venen a deixar-se’ls a les carreres de cavalls, entre altres coses.
Pel que diuen els que solen viure a la ciutat aquest esdeveniment tots els anys, els camells i els amagats negocis de prostitució fan el seu agost a la última setmana de juliol, any rere any. La ciutat ha canviat totalment d’aspecte. Si fas una volta pel centre de la ciutat, els hippies que estaven a totes bandes la setmana passada, han deixat pas a les corbates i les pameles, quin glamour aquest de passejar sota la pluja amb les sabates més incòmodes que vas trobar a la tenda, és divertit veure les noies intentant mantenir l’equilibri entre les pedres de Shop Street.
Deixant el peculiar color que adquireix la ciutat aquests dies, la Race Week no deixa de ser la màxima expressió, les carreres de Galway són les més importants de Irlanda, de la combinació de dues tradicions molt arrelades al país, els cavalls i les apostes. Tot i que aquestes carreres no deixen de ser una tradició clarament burgesa, sobretot per l’ostentació de l’esdeveniment, entre les classes populars irlandeses les apostes sempre han estat a l’ordre del dia. En els vaixells dels emigrants que anaven cap a Amèrica, les apostes eren una de les distraccions a coberta, a part de tenir l’aposta més important del viatge, posar dia i hora a l’arribada a la nova terra.
Així que jo he decidit continuar amb la meva immersió però conservant l’essència, d’aquí unes hores estaré apostant als cavalls entre vestits de disseny, però això si jo amb polar, texans i bambes, només per mantenir la quota popular.