Vote No!

Últimament he deixat bastant de banda el blog, en part per falta de temps i de tant en tant per vagància, però també s’hi val fer el dropo, no? Després d’aquest post tornaré a estar segurament uns quants dies desaparegut, però a partir de la segona setmana de juny intentaré tornar a tenir una mica periodicitat.

Però deixant les justificacions, avui toca una mica d’actualitat irlandesa, tot i que tampoc semblen excessivament preocupats i això que el proper 12 juny voten en referèndum el Tractat de Lisboa, l’hereu de la nostra estimada Constitució Europea després que la tombessin a França i Holanda.

I per què semblen poc preocupats? Doncs, deixant de banda els diferents cartells de Vote Yes i Vote No que puguis que trobar pel carrer, l’ambient està encara més apagat del que vam viure nosaltres durant el referèndum de la Constitució Europea. Gairebé ningú en parla, cosa que tampoc m’hauria d’estranyar gaire, però és que ni els diaris en parlen, el que és encara més xocant, és que per saber el posicionament d’alguns dels partits parlamentaris has de rebuscar en la seva pàgina web, com si amaguessin que voten que sí (són els que més ho amaguen).

Tots els partits parlamentaris, exceptuant el Sinn Féin, demanen el vot pel sí, tot i que com comentava per exemple els Verds o els Laboristes sembla que se n’amaguin. En aquestes esferes el debat no és el que a mi més m’interessa, això ho dic perquè aquí a Irlanda la campanya pel sí o el no s’ha enfocat molt més en el sentit de no perdre una suposada sobirania i arrels irlandeses que no pas en el que de veritat suposa aquest tractat.

De fet, si Irlanda es l’únic país que vota el Tractat és per què la seva constitució impedeix cedir poders sense una consulta prèvia a la població, per exemple van ser també els únics en votar el Tractat de Niça, que van votar dos cops perquè el primer va sortir que no, toma ya!

És per això que els sí es defensa amb la boca petita. Així doncs, els únics que plantegen les retallades de drets per la classe treballadora, la liberalització o la falta d’una política ecològica són el Sinn Féin, tot i que donen més ímpetu als arguments sobiranistes, i la campanya portada per moviments socials, associacions i petits partits polítics.

Però les campanyes pel no que més pressupost tenen són per exemple algunes associacions catòliques que diuen que el Tracta posa en perill la família, sí aquí també n’hi ha de pirats d’aquests. També per exemple estan els nostres amics ultraliberals “No al Tracta de Lisboa, No més impostos” però si és el segon país del Unió Europea que menys impostos directes es paguen!

Com podeu veure no ens tenen res a envejar. Aquesta situació em recorda molt a la viscuda a Catalunya fa tres anys, els arguments que es poden veure i sentir tant per una banda com per l’altra dels principals partits són nefastos, la desinformació general és absoluta i tot està com amaga,t com si el proper 12 de juny no fessin res, que són els únics que poden dir que no!

I per què veieu la qualitat de la campanya aquests són els cartells de les joventuts del Fine Gael, un dels socis de govern.