miércoles, 20 de febrero de 2008

Km. 0




A mode de introducció.






Quan fa uns dies vaig arribar a Irlanda no tenia ni la més remota idea d’on anava ni que havia de fer. Només sabia que arribava a una nova ciutat, Galway, a l’oest de l’illa, de la que tenia quatre escasses referències, ah! i també sabia que parlaven un idioma que jo havia estat estudiant durant anys però que tot i així amb prou feines em faig entendre i entenc quatre coses.
La idea de fer un blog sempre havia estat pel cap, ja abans de venir a Irlanda, però la veritat mai m’havia convençut, m’agrada més llegir-los, finalment m’he convençut a tirar-la endavant. Encara no sé ben bé cap a on anirà però en un principi la meva idea és acostar Catalunya, el país en el que he viscut el que porto de vida, i Irlanda, el país que m’acollirà durant els propers mesos, encara no sé quants.
Per començar crec que pot ser interessant començar per explicar quina és aquesta ciutat. Galway té uns 70.000 habitants, segons l’últim cens, és per tant una ciutat relativament petita però tot i això està entre les 5 més importants de Irlanda, l’extensió del que és el centre propiament és també petit però el fet de que gairebé no hi hagi blocs de pisos i que siguin tot cases unifamiliars fa que l’extensió dels suburbis sigui bastant gran. Pel que fa a la població és molt jove, el fet de que hi hagi dues universitats ajuda, però no és l’únic motiu ja que em penso que la gran quantitat de pubs i discoteques ha acostat també molts joves a la cerca de una ciutat desenfadada i activa a la nit. Hi ha a més una gran quantitat de gent de fora del país, sobretot espanyols, italians, polacs i catalans, però també gent de fora d’Europa.
La ciutat està a la costa oest i travessada per un gran riu (Galway river, no és una traducció cutre, és el seu nom) i diversos canals, on a les seves ribes es poden veure alguns antics molins restaurats i d’altres no tant restaurats. La platja sembla que mai s’acaba, jo vaig estar caminant vora 45 minuts i encara quedava més per davant. A prop hi ha a més diversos llocs de certa importància turística que suposo que amb el temps aniré visitant, com uns penya-segats (Cliffs of Moher) o les illes Aran.
La seva activitat política és per a mi encara força desconeguda ja que estic encara buscant alguna informació, però sembla que el que més pots trobar són associacions de tipus cultural i ONG’s. Ara la ciutat està governada pels laboristes però la veritat és que encara no puc jutjar gaire en aquest aspecte, ja que de moment l’apoliticisme regna en el meu entorn i el poc que sé m’he anat enterant jo.
Pel que fa a la seva història, em sembla que primer hauré de començar per aprendre una mica més de la història de Irlanda, però hi ha algunes coses que són curioses com que Cristòfol Colom va passar per aquí abans d’un dels seus viatges a Amèrica, hi ha fins i tot un monument, o també que va ser una de les últimes ciutats que Cromwell va conquerir de Irlanda, després de més mig any de siti, ells presumeixen d’això però suposo que ser de les ciutats que estan més lluny d’Anglaterra també va ajudar...
Bé això són quatre pinzellades introductòries, la intenció és que aquest blog serveixi per poder-ne desenvolupar aquestes i altres que vagin sorgint amb el temps. Espero que sigui d’alguna utilitat i si no almenys em servirà per practicar la meva escriptura, que per a ser un historiador és encara massa fluixa, tot i que això ho podria haver aprés abans de començar a publicar a internet, no?

9 comentarios:

Julius dijo...

Muy bien, muy bien me alegro de que al final te hayas caido en la secta bloggera...
Animos, que los principios siempre son duros!!.

lasoniete dijo...

xexi!!!
un agermanament entre irlanda i catalunya... ijijijjijijjiijiij
sentiment col·lectiu aquest de l'idioma que tants anys ens ha acompanyat i que no hi ha manera de fer-lo servir com toca quan se'ns presenta l'ocasió.
pos res, aqui estaremos, camarada!
;)
sonia

Glow dijo...

Ostres, ja era hora! Tant tirar la pedra i amagar la mà, jejejeje

Seguirem les teves aventurilles...

Àngela dijo...

Sergi!

Quina alegria saber d'un altre bon bloc que segur serà interessant de seguir. Ole,ole...

Ja trobava a faltar les teves llaaaaargues frases, quan redactes. Encara recordo aquelles estones davant d'un ordinador amb un enfrontament directe: jo posant comes, i tu allargant frases. I intentant-les llegir sense morir ofegats... :)

Espero que practiquis molt i molt, i que poguem seguir aquesta aventura que pinta taaaan i tan bé!

Salut!

Unknown dijo...

hola zorrita irlandesa..
www.licknadtropo.blogspot.com no es un "lloc amic"?..mmvale

Santi dijo...

Ei, patxi,

Me'n alegro que finalment t'hagis decidit a fer el blog. Així et podrem fer seguiment, o coaching,jijijijiji

Una abraçada i com diu algú.....
Salut i bona feina

Sergi dijo...

Ups!... vaya tela...jeje em sap greu... ara ja t'he posat, lick&tropo pasarà a la història... jeje
(ja t'has emportat una bona promoció)
Ara ja només falta que de tant en tant escrigui alguna coseta, i ja tindrem blog, ens veiem per aqui.

Erica dijo...

Vive la Culture.
No és d'estrenyar que a una ciutat plena de joves i amb ganes de gresca abundin les entitats culturals, que no txiringuitus (esta va pal Santi).
A disfrutar i aviam si el proper cop ens informes d'alguna galeria d'art.
Cheers!!

Erica

Mireia Mora dijo...

ole,ole, sergi! un bloc nou, amb irlanda de fons. què bé!
explica'ls als irlandesos en general el nostre escàs afecte per Cristòfol Colom i als irlandesos en particular -els teus compis de casa- que vagin fent-nos lloc. Que quan arribin els mediterranis fliparan.

petó.