Ara que serà dels dimarts?

Ara que farem els dimarts a la nit? Fins ara, tots els dimarts després de l’acadèmia, quan arribava a casa, algú feia sempre la mateixa broma: “Avui veiem Shameless, no?” És la primera afició més o menys nativa que com a immigrant havia adquirit, veure aquesta sèrie totes les nits dels dimarts. Ahir però va ser l’últim episodi de la temporada! Si és que no donen alternatives als pubs, les hauré de buscar.
He de confessar que la sèrie la veia amb subtítols per a sords, si amb prou feines entenc un anglès més o menys correcte, us puc garantir que entendre els personatges d’aquesta sèrie, que parlen un idioma gairebé diferent, entre contraccions i lletres que es mengen, era una feina encara impossible.
A Shameless, com a gairebé totes les telenoveles, veiem si no les nostres estimades El Cor de la ciutat, Poblenou i companyia, passen masses coses per a poder considerar-les com a realistes. S’ha d’admetre però que és la única manera de mantenir-te assegut al sofà i sense que el teu dit, animat per una estranya i involuntària força, s’acosti al comandament a distància.
Shameless però no té res a veure amb les sèries de la nostra, tota la història és surrealista i sovint absurda. Tot es desenvolupa en un barri obrer de Manchester, d’aquí que parlin així, on bàsicament dues famílies, podríem afegir una tercera i els policies, van tenint les seves aventures. L’estrella és el Frank Gallagher, pare de família borratxo, aturat i que la seva única afició és beure fins a perdre el coneixement, casat amb una dóna mig neuròtica i amb cinc fills. Després tenim l’altre família que són els qui subministren la felicitat (fictícia clar) al barri, amb unes relacions un tant especials entre ells, poden començar el capítol trencant-se literalment la cara i acabar tots plegats al pub, lloc neuràlgic de la sèrie a on s’encreuen tots els camins.
Feia dies que tenia pensat parlar d’aquesta sèrie, però tampoc sabia exactament que podia explicar, ara els aconteixements han precipitat el post. No crec que ara us poseu a baixar la sèrie a l’E-mule, però si no sabeu que fer i voleu riure amb històries absurdes i crec que influenciades per algunes substàncies (poden ser legals) i de pas practicar l’anglès de la classe obrera, ja sabeu com ho podeu fer.