Primer de Maig, res a celebrar? Això s'han cregut

Avui és el Primer de Maig (almenys mentre escric aquestes línies), aquest dia ,que tot i que a Irlanda sigui pràcticament ignorat, a mi no se m’oblida. Avui potser li toca una mica el rebre al país que tantes alabances s’havia emportat fins ara en aquest blog. Per començar aquí el dia 1 de maig no és festa, deu ser l’únic país juntament amb EUA que això passa, el dia festiu és el primer dilluns de maig. Això ha portat a que el dia sigui pràcticament oblidat i en general no se sap el que es celebra el dia d’avui. M’ha xocat com pot arribar de ser de determinant el fet de saber que no treballarem un dia a l’any, per recordar que hi ha una cosa que es diu classe obrera i que potser en formem part. A Irlanda ja no hi ha ni el dia per parar-se a reflexionar-ho, això sí et dono el dilluns següent perquè no diguis que no tens dies de festa.

Deixant la petita decepció, avui crec que toca dedicar el post a dinar unes pinzellades sobre la legislació laboral que ara m’afecta. Òbviament encara no tinc ni punyetera idea, però crec que em puc atrevir a parlar d’alguns punts bàsics.

No sabia si començar o acabar amb una de les parts que suposo que interessaran més, és a dir el Salari Mínim Interprofessional (Minimum Wage). Però finalment serà la primera, el mínim que en teoria t’haurien de pagar a Irlanda són 8’65 euros l’hora (amb la jornada laboral de l’Estat Espanyol serien uns 1385 euros) pràcticament nets perquè el salari mínim no paga gairebé impostos, amb totes les conseqüències que això pot tenir com pagar per anar al metge o pagar més impostos indirectes. Tot i aquestes últimes apreciacions us puc garantir que la vida amb aquest sou és bastant més còmoda que amb els 600 de mínim que tothom coneix. Així que a posar-se les piles.

A posar-se les piles però sense baixar la guàrdia. Per què, com ara espero que veieu, aquí crec que la legislació laboral és, en general, bastant més liberal que l’espanyola i encara ens voldran canviar gat per llebre. Ara recordo algú que durant molts anys em va dir que la legislació laboral de l’Estat Espanyol era de les millors d’Europa sense mirar l’SMI, potser tenia part de raó com ara veurem, però això no vol dir que ja en tinguem prou.

Per començar, abans ja he comentat que tocava si tenies un refredat, no haver-te passat de despeses i tenir uns 60 euros preparats, però en realitat la culpa és nostra per no haver contractat una meravellosa assegurança. Aquesta és una de les perles però n’hi ha més, una altre part destacable és que la jornada laboral és de 48 hores, tot i que ja em sembla bèstia el que més m’ha sorprès ha estat que no ha sigut fins l’any 2000, el 1998 la jornada era de 60 hores i el 1999 de 55. Realment a Irlanda queda molta més feina per fer.

Aquest és un país de contrastos, com ja he dit altres vegades, perquè una altre és que a la vegada que potencien els estudis amb molt bones beques (fins i tot una espècie de beques salari) l’edat mínima per treballar és els 14 anys, però s’ha d’anotar que amb bastants limitacions. Potser no és la contradicció més important però ja tinc una curiositat més per investigar.

En quant els contractes bàsicament n’hi ha dos, el Contract of Service quan ets contractat directament per l’empresa en la que treballes i el Contract for Service, on ets contractat per una agència. Aquí, el que em va cridar l’atenció va ser que les Agències de Contractació (ETT) estan legislades des de 1971, molt abans que la llei espanyola sobre les ETT’s que és de 1997. Però aquesta és bona, no? Bé crec que també vol dir que als nostres amics de la burgesia se’ls hi va acudir molt abans aquest lucratiu negoci.

En realitat hi hauria moltes més coses a explicar però em sembla que això ja comença a fer-se llarg i tampoc cal posar-se pesat. Tot i que si algú vol saber-ne més, accepto preguntes, que probablement no pugui respondre sense llegir-me un document molt divertit i amè que he trobat. Però doneu-me uns dies i ja estarà llest.

Tot i que em quedi amb les ganes, seguint amb la política d’aquest blog no posaré valoracions més o menys profundes o serioses, no penso fer cap manifest. Però no em penso estar de felicitar a tota la Classe Treballadora i de animar a tothom a continuar amb la lluita a tot arreu per millorar les condicions de treball, siguis del país que siguis i treballis al país que treballis.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA,

VISCA EL PRIMER DE MAIG