Fent un pas més en la meva integració en aquest país de climatologia inestable, almenys en aquesta última setmana, ahir vaig anar a veure un partit de hurling. I que nassos és això? deveu pensar, doncs un dels esports nacionals; a part d’apostar, afició irlandesa que potser explicaré un altre dia. Pel que em van dir els que em van acompanyar, per què clar jo ara sóc la persona més crèdula del món, era un dels partits de l’any ja que jugaven els que ara són primer i segon, el Galway i el Timperary, al final van acabar 16 iguals, cosa que em va sembla bé perquè no sabia a qui animar, als primers per raons òbvies i als segons perquè la nit anterior els havia servit el sopar...
Normalment quan pensem en l’esport irlandès, pensem en el rugby, de fet no ens equivocaríem. Hi ha però dos esports que es juguen pràcticament de forma exclusiva a Irlanda, un és el gaelic football i l’altre és el hurling, del que ara us intentaré explicar alguna coseta per a que us feu una idea.
En algunes de les primeres passejades que vaig fer quan vaig arribar per familiaritzar-me amb la que havia de ser la meva ciutat durant els propers mesos, em va sobtar veure alguns nens, i altres no tant nens, que portaven un pal molt estrany, una pala de fusta molt llarga que s’anava fent més ample conforme arribava al final i que era més corbada per un costat que per l’altre, era el hurl, amb el que es practica el hurling.
El hurling és un esport d’origen gaelic, a primera vista pot semblar una barreja entre el hockey i el rugby, però en realitat és un esport completament diferent. La mitologia gaelica ja parla del hurling i fins i tot un dels seus herois llegendaris practica aquest esport. No explicaré aquí tota la evolució històrica d’aquest esport que teniu aquí. Només comentar que el segle XVIII és considera la seva època daurada, quan es practicava de forma general a totes les illes (és a dir quan Irlanda formava part de la Corona Anglesa) i que el 1884 es funda la Gaelic Athletic Association que és la federació de tots els esports gaelics, principalment el hurling i el gaelic football.
Un partit de hurling dura setanta minuts, trenta-cinc per part, i els equips estan formats per quinze jugadors. El joc en si consisteix en aconseguir marcar en la porteria contraria, que és com una de rugby però la part d’abaix és una porteria de futbol com les tota la vida, si aconsegueixen marcar per la part de dalt de la porteria aconsegueixen un punt i si ho fan a la d’abaix són tres punts.
És un esport rapidíssim de fet es considera l’esport de pilota d’equip més ràpid que hi ha, això i la gran quantitat de contacte que hi ha el fan un esport molt atractiu, a mi em va agradar, però el fet de que sigui tant ràpid a vegades el fa difícil de seguir, no saps on està la pilota, a més sembla ser que no és fàcil de jugar, coses que podrien explicar que s’hagi quedat arraconat a Irlanda, bé suposo que Anglaterra també hi té alguna cosa a veure però això ja són suposicions meves.
No sé si és el post més esperat avui però no penso fer cap comentari sobre les eleccions d’ahir, bàsicament per dues coses: no vaig poder anar a votar, cosa que em cabreja bastant amb mi mateix, i que crec sobre els resultats parlen per si sols, continuem mirant el dit que assenyala la lluna i ja veurem on acabem.
...estic aprenent de tot.
2 comentarios:
No esperàvem aquest comentari, i crec que ni el de les eleccions... volem la foto que ens deus!
Deduiríem d'una de les frases del principi del comentari, que ja tens feina i que és en un bar on les pintes ens poden arribar a sortir de franc si pugeeeem? :p
D'altra banda, gràcies per no comentar les eleccions. Jo sí que vaig poder votar, però encara no m'he recuperat. Això pot ser molt dur. Jo crec que pots anar fent lloc per aquí dalt, eh?
abraçades!
Publicar un comentario