Una de història.

Tot i que a vegades no ho sembli , em vaig passar uns quants anys a la Facultat de Història de la Universitat i encara no m’he dignat a escriure res sobre la història de Irlanda ni de Galway. Les quatre tonteries que ara tinc pensades escriure crec que en cap cas demostren que tingui la llicenciatura, més aviat el contrari, el treball d’investigació brilla per la seva absència i la capacitat crítica queda completament anul·lada pel meu desconeixement absolut de la història de Irlanda. En definitiva que és un resum d’un parell de cosetes que he trobat per internet i alguna cosa que pugui haver aprés.

A lo que íbamos, una mica de història de Galway: aquesta ciutat comença a tenir senyals de vida des de fa molts anys, les probes dels primers assentaments són del Mesolític, sí des d’abans que uns que vivien per on ara fa cinc anys un tio molt simpàtic va començar a tirar bombes se’ls acudís començar a fer palets a tauletes de fang. Durant el Neolític ja va començar el que seria l’activitat principal de la ciutat durant tota la seva història, la pesca. En realitat en aquests moments no es pot parlar de ciutat, no és fins molt més tard quan arriben els Normands que comença a ser un assentament amb cara i ulls, ja després de que la Verge María passes pel portal, al s. VIII.

El nom de Galway el va començar a rebre durant els s. XI i XII, prové de gaill aimh, que vol dir alguna cosa així com llit de riu pedregós. És una època on segurament no els hi anava gens malament amb el comerç de peix, la prova és St. Nicholas Church que es va construir el 1320 i per a que us feu una idea és l’església medieval irlandesa més gran que es continua utilitzant. Així l’Edat Mitjana és segurament la més prospera de Galway, el comerç és interior i per mar d’on arriben vi, us podeu imaginar d’on, i armes.

El 1580 construeixen a la muralla una protecció pel riu que impedia passar els vaixells, va ser construït entre altres coses per defensar-se dels espanyols amb qui els anglesos estaven en guerra, tampoc anaven molt desencaminats, l’Armada Invencible arriba el 1588. El més divertit del cas és que aquesta protecció és el monument més famós de Galway actualment i es diu... Spanish Arch, toma ya... es diu que el nom pot venir per fer una mica d’ironia o pels molts vaixells espanyols que després hi van passar per comerciar, ni idea de quina és veritat.

Ara vindria això del Cromwell que ja us vaig explicar al primer post. Però per afegir alguna dada més us dic que era un senyor molt dolent molt dolent que després de ser el primer a la història a tallar-li el cap a un rei per instaurar un parlament, al cap d’un parell d’anys es va cansar de xerrar tant i s’autocorona rei d’Anglaterra, us sona la història? així que això de França va ser una segona part perfeccionada.

Amb la Revolució Industrial comencen els problemes de debó, tot i que la cosa va començar bé, a principis de s. XIX hi ha comptabilitzats més de 25 molins a la riba del riu, es va començar a torçar a meitat de segle. Primer The Great Famine, la Crisi de la Patata, que va devastar Irlanda a partir de 1844, Irlanda va perdre la meitat de la seva població entre morts i gent que va emigrar als EUA, i òbviament Galway no se’n va escapar. Després, el 1850 s’inaugura el ferrocarril Dublín – Galway, el que en principi hauria de suposar una cosa positiva va acabar sent la ruïna de la ciutat on les fàbriques autòctones no podien competir amb els preus dels nous productes arribats d’Anglaterra, van intentar ser un important port amb Amèrica però l’empresa tampoc va sortir bé, així tenim que Galway perd molts habitants i passa a ser una més de les decadents ciutats de l’oest de Irlanda.

No és fins uns quants anys després de la independència de la República de Irlanda (1922), que Galway no es va començar a reactivar i durant els 60’s es començar a perfilar la ciutat que avui coneixem ,on el turisme i vàries indústries tecnològiques tiren del carro. Ara es considerada la capital cultural de Irlanda, això però ja ho he deixat caure algun cop i potser en una altra ocasió parlem de cultura... ja sabeu on hi ha universitats sempre hi ha molta cultura.

Font principal