No sé si aquest blog acabarà donant per fer seccions però hi podria haver una dedicada als bars de Galway. La veritat és que inspiració per parlar sobre bars en aquesta ciutat no en falten, el centre de la ciutat, Shop Street o Eire Square per exemple, en concentra una bona part i tranquil·lament el 50% dels comerços són bars.
Abans de parlar d’algun bar en concret crec que pot ser interessant explicar algunes coses sobre els bars aquí, almenys la primera impressió que he tingut després de tres setmanes aplicant-me al màxim per poder fer un bon treball de camp. La gent que em coneixeu ja sabeu que això no m’ha costat un gran esforç, exceptuant econòmicament per que els bars ja se sap que per la butxaca no són molt recomanables.
A Galway pots trobar molts tipus de bars, des de cafeteries, pel que he vist de moment sense gaire encant, fins a night-clubs, passant pels típics pubs irlandesos i per altres bars més moderns com els bars musicals que pots trobar a Barcelona. Els restaurants per poder menjar alguna cosa més digne que un entrepà o un bistec amb patates no són gaire abundants i els que hi ha, ara per ara, són inabastables per la meva humil butxaca. Oblideu-vos però del típic bar de barri on poder anar a fer un cafè o una cerveseta ràpida, de fet una pinta de Guiness difícilment te la veuràs ràpid i encara no he conegut ningú que demani half-paints.
Aquí tots els dies pots trobar ambient de festa a partir de les vuit del vespre, més o menys, i fins les dues de la matinada que és quan tanquen els últims bars, funciona exactament igual tots els dies de la setmana, tot i que òbviament els caps de setmana surt moltíssima més gent, a les ciutats plenes d’estudiants ja se sap...
Sortir de festa no és molt més car que a Barcelona, tot i que ja se sap que sempre depèn de la quantitat de beguda que estiguis disposat a digerir. Aquí però hi ha quelcom una mica més incontrolable, són les rondes, la primera nit em va sortir rodona perquè com estava encara una mica despistat no em vaig gastar ni un duro, em van pagar totes les rondes, al següent dia em vaig pagar algunes per compensar. En definitiva que has de vigilar de no passar-te de llest ni de tonto i al final acaba compensant, però clar que jo no sé dir que no a una ronda, en cap idioma, i sempre passa el que passa, però això ja és una altra història que crec que es sobreentén prou.
Per a que us pugueu fer una idea dels preus, que a més aquí és força fàcil per que els preus no varien gairebé entre un lloc i l’altre, per exemple un cafè sol us sortirà entre un euro i mig i dos i mig i una pinta de Guiness, per fer servir la típica per que a cada bar pots escollir entre deu tipus diferents de cervesa, us sortirà entre tres euros i mig i quatre, sense importar l’hora ni el lloc on la preneu.
Sens dubte de tots els bars els que més encant tenen i per a mi els més agradables són els típics pubs que tots coneixem, tot de fusta i un fotimer d’ampolles de whisky o ginebra als estants. Fàcilment podràs trobar una actuació de música tradicional en directa, amb alguna gent realment bona, això és una de les coses que sens dubte més m’han agradat.
Una vegada han tancat els pub tens dues sortides per continuar la festa: anar a un late night o a un night club, que són els que tanquen a les dues de la matinada, això però té quelcom curiós perquè la única diferència és que al clubs has de pagar per entrar, però hi ha alguns late night que són més grans que els clubs i són gratis, així que no acabo de veure el negoci però jo només estic per provar-los i no per fer estudis de mercat. Després ja t’has de buscar la vida, però fàcilment pots acabar a una festa a una casa d’ algú que no coneixies absolutament de res i acabar la festa quan en tinguis prou.
En definitiva prometo continuar amb el meu treball de camp per poder acabar podent confeccionar una bona guia dels bars de Galway. Per cert la fotografia no és de cap bar de Galway sinó d’un hotel una mica pijo de Connemara on vam anar a fer una pinta ahir però era la que millor quedava, en propers posts ja us parlaré sobre aquest lloc que és una de les atraccions turístiques que més es promocionen per Galway.
Abans de parlar d’algun bar en concret crec que pot ser interessant explicar algunes coses sobre els bars aquí, almenys la primera impressió que he tingut després de tres setmanes aplicant-me al màxim per poder fer un bon treball de camp. La gent que em coneixeu ja sabeu que això no m’ha costat un gran esforç, exceptuant econòmicament per que els bars ja se sap que per la butxaca no són molt recomanables.
A Galway pots trobar molts tipus de bars, des de cafeteries, pel que he vist de moment sense gaire encant, fins a night-clubs, passant pels típics pubs irlandesos i per altres bars més moderns com els bars musicals que pots trobar a Barcelona. Els restaurants per poder menjar alguna cosa més digne que un entrepà o un bistec amb patates no són gaire abundants i els que hi ha, ara per ara, són inabastables per la meva humil butxaca. Oblideu-vos però del típic bar de barri on poder anar a fer un cafè o una cerveseta ràpida, de fet una pinta de Guiness difícilment te la veuràs ràpid i encara no he conegut ningú que demani half-paints.
Aquí tots els dies pots trobar ambient de festa a partir de les vuit del vespre, més o menys, i fins les dues de la matinada que és quan tanquen els últims bars, funciona exactament igual tots els dies de la setmana, tot i que òbviament els caps de setmana surt moltíssima més gent, a les ciutats plenes d’estudiants ja se sap...
Sortir de festa no és molt més car que a Barcelona, tot i que ja se sap que sempre depèn de la quantitat de beguda que estiguis disposat a digerir. Aquí però hi ha quelcom una mica més incontrolable, són les rondes, la primera nit em va sortir rodona perquè com estava encara una mica despistat no em vaig gastar ni un duro, em van pagar totes les rondes, al següent dia em vaig pagar algunes per compensar. En definitiva que has de vigilar de no passar-te de llest ni de tonto i al final acaba compensant, però clar que jo no sé dir que no a una ronda, en cap idioma, i sempre passa el que passa, però això ja és una altra història que crec que es sobreentén prou.
Per a que us pugueu fer una idea dels preus, que a més aquí és força fàcil per que els preus no varien gairebé entre un lloc i l’altre, per exemple un cafè sol us sortirà entre un euro i mig i dos i mig i una pinta de Guiness, per fer servir la típica per que a cada bar pots escollir entre deu tipus diferents de cervesa, us sortirà entre tres euros i mig i quatre, sense importar l’hora ni el lloc on la preneu.
Sens dubte de tots els bars els que més encant tenen i per a mi els més agradables són els típics pubs que tots coneixem, tot de fusta i un fotimer d’ampolles de whisky o ginebra als estants. Fàcilment podràs trobar una actuació de música tradicional en directa, amb alguna gent realment bona, això és una de les coses que sens dubte més m’han agradat.
Una vegada han tancat els pub tens dues sortides per continuar la festa: anar a un late night o a un night club, que són els que tanquen a les dues de la matinada, això però té quelcom curiós perquè la única diferència és que al clubs has de pagar per entrar, però hi ha alguns late night que són més grans que els clubs i són gratis, així que no acabo de veure el negoci però jo només estic per provar-los i no per fer estudis de mercat. Després ja t’has de buscar la vida, però fàcilment pots acabar a una festa a una casa d’ algú que no coneixies absolutament de res i acabar la festa quan en tinguis prou.
En definitiva prometo continuar amb el meu treball de camp per poder acabar podent confeccionar una bona guia dels bars de Galway. Per cert la fotografia no és de cap bar de Galway sinó d’un hotel una mica pijo de Connemara on vam anar a fer una pinta ahir però era la que millor quedava, en propers posts ja us parlaré sobre aquest lloc que és una de les atraccions turístiques que més es promocionen per Galway.
3 comentarios:
Bona feina xexi!! explorant terreny...
Ara haurem de treballar per aquí per rapinyar penya, venir, i poder fer bones rondes ;)
Cheers!
Molt bo, el treball de camp... a veure si és veritat que ens animem i fem una visita, que tota aquesta informació no pot quedar només per tu. Compartir es vivir!
Olé xexi! Que aprop que està la història de l'antropologia! Espero pel teu bé que t'hagis llegit el típic 'el antropólogo inocente', un clàssic dels aventurers que fan treball de camp...
et faig saber també que estàs en territori comantxe anti-transgènic:
http://www.gmfreeireland.org/
i què t'he de dir dels famosos arbres de Tara:
http://www.tarawatch.org/
apali company! pinta ve, pinta va...aquí farem una xibequeta a la teva salut! hasta la victoria siempre!
Publicar un comentario